Potències i arrels
Contingut del tema
Teoria
2.1Potenciació
Potència
Una potència és una multiplicació de factors iguals. En , la base és el que es multiplica i l’exponent diu quantes vegades.
Estes cinc propietats són les que s’usen tota l’estona. Fixa’t que l’exponent fa amb la suma el que l’operació fa amb les potències: multiplicar potències suma exponents, dividir-les els resta.
Mateixa base: els exponents se sumen o es resten.
Potència d’una potència: ací es multipliquen.
Amb $a \neq 0$.
Un exponent negatiu no fa que el resultat siga negatiu: és , no . El que fa és girar la fracció.
Compte amb el signe de la base: però . Amb el parèntesi, el signe s’eleva; sense ell, no. Amb exponent parell el resultat és positiu, i amb imparell conserva el signe de la base.
Expressa com una sola potència:
- 1Dalt, mateixa base: sumem els exponents.
- 2Al dividir, restem.
2.2Notació científica
La distància al Sol són 150 000 000 km i un virus fa 0,00000012 m. Escriure tants zeros és incòmode i fàcil d’equivocar, per tant s’usa una altra forma.
Notació científica
Un nombre està en notació científica quan s’escriu com , on té una sola xifra distinta de zero abans de la coma (és a dir, entre 1 i 10) i és un nombre enter.
- L’exponent és positiu si el nombre és gran (major que 10).
- És negatiu si el nombre és menut (menor que 1).
- L’exponent compta quants llocs es mou la coma.
val el mateix que , però no està en notació científica: davant de la coma només pot haver-hi una xifra.
Per a multiplicar i dividir s’opera cada part per separat: els decimals entre si, i les potències de 10 sumant o restant exponents.
Calcula:
- 1Agrupem els decimals per un costat i les potències per un altre.
- 2Operem.
Per a sumar o restar no val fer això: cal igualar abans els exponents. no és ni ; cal passar el segon a i aleshores sumar.
2.3Arrels exactes
Arrel n-èsima
L’arrel és el nombre que elevat a dona . El nombre és l’índex i el radicand. L’arrel és l’operació contrària de la potència.
Que l’arrel existisca o no depén de dues coses: si l’índex és parell o imparell, i el signe del radicand.
- Índex imparell: sempre existix, i conserva el signe. .
- Índex parell amb radicand positiu: existix, i té dos valors oposats. .
- Índex parell amb radicand negatiu: no existix entre els nombres reals.
Per què no existix: faria falta un nombre que, multiplicat per si mateix, donara negatiu. I un nombre per si mateix sempre dona positiu, siga el que siga.
Una arrel es pot escriure com una potència d’exponent fraccionari, i això permet usar amb ella totes les propietats de l’apartat 1:
Calcula:
- 1L’arrel quadrada equival a dividir l’exponent entre 2.
- 2I això són 8.
2.4Radicals
Quan l’arrel no és exacta es deixa indicada: és un nombre tan legítim com qualsevol altre, i escriure’l així és més exacte que posar 1,41.
El producte i el quocient sí que es reparteixen dins de l’arrel.
La suma no es repartix: és , i no . Este és l’error més repetit de tot el tema.
Traure factors de l’arrel
Es descompon el radicand buscant quadrats perfectes: els que ixen fora es convertixen en la seua arrel, i la resta es queda dins.
Trau tots els factors possibles fora de l’arrel:
- 1Busquem el major quadrat perfecte que dividisca 72: és 36.
- 2El producte es repartix, i l’arrel de 36 sí que és exacta.
Radicals semblants
Dos radicals són semblants si tenen la mateixa arrel. Només eixos es poden sumar i restar, i funcionen igual que els monomis: s’opera amb els nombres de davant i l’arrel no es toca.
A vegades dos radicals semblen distints i són semblants: i no es poden sumar tal qual, però , i aleshores sí. Abans de decidir que no es poden sumar, trau factors.
Practicar
Preparant l’exercici…
Fer la prova del tema
Quan el tingues treballat, posa’t a prova amb deu exercicis de tot el tema.
Fer la prova del tema