Tema 2Llest per a practicar

Potències i arrels

Contingut del tema

  1. 2.1Potenciació
  2. 2.2Notació científica
  3. 2.3Arrels exactes
  4. 2.4Radicals

Teoria

2.1Potenciació

Potència

Una potència és una multiplicació de factors iguals. En , la base és el que es multiplica i l’exponent diu quantes vegades.

Estes cinc propietats són les que s’usen tota l’estona. Fixa’t que l’exponent fa amb la suma el que l’operació fa amb les potències: multiplicar potències suma exponents, dividir-les els resta.

Mateixa base: els exponents se sumen o es resten.

Potència d’una potència: ací es multipliquen.

Amb $a \neq 0$.

Un exponent negatiu no fa que el resultat siga negatiu: és , no . El que fa és girar la fracció.

Compte amb el signe de la base: però . Amb el parèntesi, el signe s’eleva; sense ell, no. Amb exponent parell el resultat és positiu, i amb imparell conserva el signe de la base.

Exemple resolt

Expressa com una sola potència:

  1. 1
    Dalt, mateixa base: sumem els exponents.
  2. 2
    Al dividir, restem.

2.2Notació científica

La distància al Sol són 150 000 000 km i un virus fa 0,00000012 m. Escriure tants zeros és incòmode i fàcil d’equivocar, per tant s’usa una altra forma.

Notació científica

Un nombre està en notació científica quan s’escriu com , on una sola xifra distinta de zero abans de la coma (és a dir, entre 1 i 10) i és un nombre enter.

  • L’exponent és positiu si el nombre és gran (major que 10).
  • És negatiu si el nombre és menut (menor que 1).
  • L’exponent compta quants llocs es mou la coma.

val el mateix que , però no està en notació científica: davant de la coma només pot haver-hi una xifra.

Per a multiplicar i dividir s’opera cada part per separat: els decimals entre si, i les potències de 10 sumant o restant exponents.

Exemple resolt

Calcula:

  1. 1
    Agrupem els decimals per un costat i les potències per un altre.
  2. 2
    Operem.

Per a sumar o restar no val fer això: cal igualar abans els exponents. no és ni ; cal passar el segon a i aleshores sumar.

2.3Arrels exactes

Arrel n-èsima

L’arrel és el nombre que elevat a dona . El nombre és l’índex i el radicand. L’arrel és l’operació contrària de la potència.

Que l’arrel existisca o no depén de dues coses: si l’índex és parell o imparell, i el signe del radicand.

  • Índex imparell: sempre existix, i conserva el signe. .
  • Índex parell amb radicand positiu: existix, i té dos valors oposats. .
  • Índex parell amb radicand negatiu: no existix entre els nombres reals.

Per què no existix: faria falta un nombre que, multiplicat per si mateix, donara negatiu. I un nombre per si mateix sempre dona positiu, siga el que siga.

Una arrel es pot escriure com una potència d’exponent fraccionari, i això permet usar amb ella totes les propietats de l’apartat 1:

Exemple resolt

Calcula:

  1. 1
    L’arrel quadrada equival a dividir l’exponent entre 2.
  2. 2
    I això són 8.

2.4Radicals

Quan l’arrel no és exacta es deixa indicada: és un nombre tan legítim com qualsevol altre, i escriure’l així és més exacte que posar 1,41.

El producte i el quocient sí que es reparteixen dins de l’arrel.

La suma no es repartix: és , i no . Este és l’error més repetit de tot el tema.

Traure factors de l’arrel

Es descompon el radicand buscant quadrats perfectes: els que ixen fora es convertixen en la seua arrel, i la resta es queda dins.

Exemple resolt

Trau tots els factors possibles fora de l’arrel:

  1. 1
    Busquem el major quadrat perfecte que dividisca 72: és 36.
  2. 2
    El producte es repartix, i l’arrel de 36 sí que és exacta.

Radicals semblants

Dos radicals són semblants si tenen la mateixa arrel. Només eixos es poden sumar i restar, i funcionen igual que els monomis: s’opera amb els nombres de davant i l’arrel no es toca.

A vegades dos radicals semblen distints i són semblants: i no es poden sumar tal qual, però , i aleshores sí. Abans de decidir que no es poden sumar, trau factors.

Practicar

Preparant l’exercici…

Fer la prova del tema

Quan el tingues treballat, posa’t a prova amb deu exercicis de tot el tema.

Fer la prova del tema