Nombres naturals, enters i racionals
Contingut del tema
Teoria
1.1Nombres naturals
Els naturals són els de comptar: Tot el que ve després en el tema naix d’una limitació seua: amb ells no es pot restar 5 − 8, ni repartir 3 entre 4.
Nombres primers
Un nombre és primer si només es pot dividir per 1 i per si mateix. Els altres són compostos. Tot nombre compost es pot escriure com a producte de primers d’una única manera, i eixa descomposició és l’eina de tot l’apartat.
Màxim comú divisor i mínim comú múltiple
Amb les dues descomposicions davant: el mcd són els factors comuns elevats al menor exponent; el mcm són tots els factors elevats al major exponent.
Per a saber quin dels dos fa falta en un problema, la pregunta que quasi sempre funciona és: estic repartint o tallant una cosa en trossos iguals, o estic esperant que dues coses tornen a coincidir?
- Repartir o tallar en trossos iguals el més grans possibles → mcd.
- Coincidir una altra vegada, trobar-se, sonar alhora → mcm.
Una comprovació ràpida que quasi ningú usa: . Si fas els dos i no quadra, hi ha un error en algun.
1.2Altres sistemes de numeració
El sistema que usem és decimal i posicional: hi ha deu xifres, i el que val cadascuna depén del lloc que ocupa. El 5 de 352 val 50, no 5.
Sistema binari
El binari funciona igual però amb només dues xifres, 0 i 1, i potències de 2 en lloc de potències de 10. És el sistema amb què funcionen els ordinadors, perquè un circuit només sap estar encés o apagat.
Numeració romana
La romana no és posicional: cada símbol val sempre el mateix i es van sumant. L’única regla especial és que un símbol menor davant d’un major es resta: IV és 4, i VI és 6.
Que no fora posicional i no tinguera zero feia que multiplicar en romà fora quasi impossible. Per això Europa va canviar al sistema que usem: no és una qüestió de gustos, és que amb este es pot calcular.
1.3Nombres enters
Els enters afigen els negatius, i amb ells ja es pot restar sempre. Servixen per a tot el que té dos sentits: temperatures, plantes d’un edifici, diners que es deuen.
La regla dels signes
Al multiplicar i dividir: signes iguals donen positiu, signes distints donen negatiu.
Eixa regla és només per a multiplicar i dividir. En les sumes i restes no val: no és , és . Confondre les dues coses és l’error més freqüent amb enters, i ve d’aplicar «menys i menys donen més» on no toca.
On sí que funciona és al llevar un parèntesi: és . Restar un deute és quedar-se amb més.
I ull amb les potències: , però . Si el parèntesi no tanca el signe, el signe es queda fora i no s’eleva.
1.4Fraccions
Fracció
Una fracció expressa un repartiment: el denominador diu en quantes parts es dividix i el numerador quantes se n’agafen. També és una divisió sense fer, i eixe és el punt de vista més útil.
Fraccions equivalents
Dues fraccions són equivalents si valen el mateix. S’obtenen multiplicant o dividint dalt i baix pel mateix nombre. La irreductible és la que ja no es pot simplificar més: s’hi arriba dividint pel mcd.
Per a comparar dues fraccions es reduïxen a comú denominador i es miren els numeradors. També servix passar-les a decimal, encara que aleshores es perd exactitud.
Un denominador més gran no significa una fracció més gran, sinó tot el contrari: és menor que , perquè repartir entre més gent toca a menys.
1.5Operacions amb fraccions
Hi ha una asimetria que convé tindre clara des del principi: sumar i restar exigix comú denominador, i multiplicar i dividir no.
Dividir és multiplicar per la fracció girada. Per a sumar o restar cal reduir abans a comú denominador, que és el mcm dels denominadors.
Calcula:
- 1El mcm de 4 i 6 és 12. Cada fracció es convertix en la seua equivalent amb denominador 12.
- 2Amb el mateix denominador se sumen només els numeradors.
Al sumar, els denominadors no se sumen: no és . Es veu de seguida amb nombres: mig més un terç és més de mig, i és menys.
La jerarquia és la de sempre: primer els parèntesis, després les multiplicacions i divisions, i al final les sumes i restes. Que hi haja fraccions no canvia l’ordre.
1.6Nombres decimals
Al dividir el numerador pel denominador ixen tres coses distintes, i quina de les tres se sap per endavant, sense fer la divisió: n’hi ha prou amb mirar els factors del denominador de la fracció irreductible.
- Si el denominador només té dosos i cincs: decimal exacte. .
- Si no té ni dosos ni cincs: periòdic pur. .
- Si té dels dos tipus barrejats: periòdic mixt. .
El motiu és que el nostre sistema és decimal i : només es pot arribar a un final exacte si el denominador es pot completar fins a una potència de 10.
De decimal a fracció
Un decimal exacte es passa a fracció posant les xifres dalt i un 1 seguit de tants zeros com decimals baix. Després es simplifica.
Un decimal periòdic no es pot escriure sencer: no acaba mai. Per això, quan l’exactitud importa, es deixa com a fracció: és exacte i no ho és.
1.7Fraccions i decimals amb la calculadora
La calculadora és rapidíssima i no s’equivoca, però arredonix, i ahí és on cal tindre cura.
- Treballa amb fraccions tot el que pugues i arredonix només al final. Si arredonixes pel camí, els errors s’acumulen.
- Al escriure la resposta, usa tants decimals com et demanen, ni més ni menys.
- Compte amb els parèntesis: cal escriure’l , perquè si no la calculadora dividix només el 3.
Abans de donar per bona una resposta, mira-la i pregunta’t si té sentit. Si calcules un descompte i ix més car que abans, no fa falta revisar el compte: ja saps que està malament. La calculadora no pensa; tu sí.
Practicar
Preparant l’exercici…
Fer la prova del tema
Quan el tingues treballat, posa’t a prova amb deu exercicis de tot el tema.
Fer la prova del tema